Discalculia: dificultat en la realització del càlcul, no relacionada amb el
nivell intel·lectual i l’edat cronològica del subjecte.
La discalculia pot ser:
a- Específica: dishabilitat no verbal del aprenentatge, associada a
trastorn visoespacial i disgrafies.
b- Secundària:
– associada a trastorns específics del llenguatge (disfàsia).
– Associada a dislèxia.
– Posterior a lesió cerebral adquirida (afàsia).
L’aritmètica es una operació neurològica complexa que es desenvolupa entre
els tres i sis anys fins els dotze, mitjançant la qual es manipulen quantitats
(quantificar) abstractes entre si amb símbols mentals i escrits.
Pre-requisit del càlcul:
-Llenguatge.
– Memòria (a curt termini, memòria de treball, memòria a llarg termini) –
memòria seqüencial no verbal: gnòsies digitals.
– Atenció
– Percepció visual i visoespacial.
El càlcul implica:
– Concepte de número – comprensió i denominació numèrica.
– Lectura de números, figures i símbols. Patologia: desimbolia
numèrica.
– Comprensió: de quantitat, mesura, ordre, comparació, similituds
i diferències. Patologia: discalculia practonòsica.
– Operació: – Concepte (procés semàntic – comprensió).
– Realització:
– Memòria de treball.
– Atenció.
– Seqüència (temporal i visoespacial) – successió
– Memòria a llarg termini.
– Regles aritmètiques.
– Raonament:
– Aplicació de les operacions. Patologia: discalculia operacional.
– Selecció, ordre i seqüència de dades.
Càlcul mental:
– Atenció i memòria de treball.
– Manipulació mental dels números i la seva relació.
– “Imatge mental” (representació)
Comprensió lectora dels problemes:
– Patologia: pot ser secundaria a retard i/o trastorn del
llenguatge, disfàsia i dislèxia.
Geometria:
– Nocions visoespacials que impliquen: anàlisi, seqüència,
orientació, integració, raonament espacial i motricitat
fina.
– Patologia: quan la dificultat es d’ordre central es diu discalculia
ideognòsica.