Disfàsia

Extret de Servei Català de la Salut (CatSalut) Generalitat de
Catalunya.
La disfàsia primària o trastorn específic del llenguatge (TEL; SLI,
specific language impairment) s’ha definit com “un trastorn
idiopàtic del llenguatge correcte” o com una “alteració en la
expressió o comprensió del llenguatge que no pot justificar-se
per una afectació cognitiva, sensorial o motòrica”.
Les dificultats per la parla i el llenguatge són relativament freqüents
en edats entre els 3-4 anys, en que es poden detectar alteracions en
la expressió o en la comprensió del llenguatge en relació a nens de la
mateixa edat. Poden presentar-se com una dificultat secundària
a deficiències cognitives, sensorials, motores, o bé poden
considerar-se primàries quan no es poden explicar per una
causa coneguda.
La prevalença global de les dificultats de la parla i el llenguatge varia
entre un 1% i un 15%, depenent dels criteris d’inclusió En general
s’accepta que aproximadament entre el 6% i 8% de nens pot tenir
dificultats de la parla i el llenguatge, dels quals una proporció
significativa són disfàsies primàries.
Els estudis indiquen que el retard o trastorn primari de la parla i el
llenguatge pot afectar el rendiment escolar i derivar en problemes
socials, emocionals i conductuals. Entre un 30 i 60% poden
experimentar dificultats en la lectura i escriptura més enllà de
l’adolescència. Una proporció significativa de nens diagnosticats amb
trastorns primaris de la parla i el llenguatge als 4 anys aparentment
es resolen entre els 5-6 anys, ja que poden persistir dèficits fins
l’adolescència. En canvi, els nens que presenten un retard o trastorn
primari de la parla i el llenguatge als 4 anys i que no no es resolen als

DISFÀSIA
5-6 anys, tenen un risc elevat de patir dificultats importants de
llenguatge a llarg termini, fins i tot en edat adulta.
S’han seguit diversos criteris per identificar la disfàsia primària. En
general, devant d’alteracions de la parla i el llenguatge en un nen, els
criteris diagnòstics són:
– no poden atribuir-se a causes com afeccions cognitives, sensorials,
motores, trastorns emocionals o de l’entorn social del nen.
– les alteracions són sobretot lingüístiques
– una desviació del nivell lingüístic, en totes o alguna àrea
lingüística, en relació al nivell cognitiu. El nivell cognitiu ha de ser
mesurat amb proves no verbals per descartar un trastorn cognitiu
global. En conseqüència, es considera que hi ha alteració del
llenguatge quan el nivell lingüístic, en totes o alguna àrea
lingüística és inferior a 2/3 del nivell cognitiu mesurat amb proves
no verbals
– si les alteracions estaven presents des dels 3-4 anys, no han
millorat significativament entre els 5-6 anys
Existeixen diverses classificacions de les alteracions presents en el
TEL. La més funcional és la classificació de Rapin i Allen que defineix
diversos subtipus segons l’esfera del llenguatge afectada:
– Alteracions en l’emissió
– Síndrome de dèficit fonològic-sintàctic
– Síndrome deficitari de la programació fonològica
– Dispràxia
– Alteració en la recepció
– Agnòsia auditiva-verbal
– Síndrome semàntic-pragmàtic.
Més informació:
“Las habilidades auditivas en los retardo y trastornos específicos
del lenguaje”. Elisabet Herrera González

A: La percepcoón auditiva. Un enfoque transversal.Volumen I
Inés Bustos Sánchez. ICCE – Madrid 2001

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s