S’entén per retard o retràs del llenguatge al desfàs de les conductes
lingüístiques del nen amb respecte a la seva edat cronològica.
S’admet que correspon a una edat lingüística inferior.
Diferenciem del retard de parla o fonològic. El retard fonològic es
un desajust entre les competències fonològiques i fonètiques
(producció), amb respecte a altre capacitats lingüístiques que es
desenvolupen amb normalitat.
En el retard del llenguatge la afectació si troba situada bàsicament
en els mòduls de la morfologia i la morfosintaxis malgrat que
generalment la semàntica si troba també descendida.
La descripció rapida de la clínica ens situa en:
1- Mòdul fonològic: Processos de simplificació amb possible dèficit
motor, no aparició dels sons fricatius, africats i vibrants, no
aparició de seqüències complexes sil·làbiques, assimilacions per
modo i punt d’articulació, propioceptivitat molt baixa i errades
inestables en la producció.
2- Mòdul morfosintàctic: errades inestables, gramàtica primitiva,
escàs us de formes verbals i modes verbals, reducció de les
proposicions, reducció del article, us verbal en infinitiu i en forma
de gerundi, presencia gerga i llenguatge inintel·ligible, déficits
marcat en llenguatge narratiu e hiperregularitzacions verbals.
3- Semàntica: retard cognitiu lleu, retard lexical i
vocabulari expressiu escàs.
4- Pragmàtica:  funcions primàries en forma
acceptable, funcions secundàries sense desenvolupar, expressió
gestual comunicativa augmentada. L’aparició del llenguatge se
situa cap als 2 anys. S’observen en aquests nens fixació de
patrons infantils amb escassos hàbits d’independència en l’àrea de
l’alimentació control de esfínters, somni i hàbits d’higiene. Dèficit
atencional, visual i auditiu, habilitats auditives baixes, pitjor les
automàtiques, dèficit en memòria a curt i llarg termini, dèficit en
seqüenciació temporal, rendiment escolar baix i dificultat per a
l’adquisició d’una segona llengua. Dintre de les causes estudiades
se situen:
a- factors hereditaris.
b- Factors perinatals.
c- Trastorns motors (hiper i hipotonia)

RETARD DE LA PARLA I EL LLENGUATGE
d- Esquema corporal baix (oral i global).
e- Trastorns de la percepció auditiva en d’habilitats i hipoacusias
freqüents de transmissió.
f- Trastorns de la percepció visual en les habilitats i agudesa visual
descendida.
g- Factors psicològics de personalitat com: calotípies, abandó,
sobreprotecció, incoherència educativa, pares aprensius, canvis
ambientals convalescència pròpia o d’una persona del seu entorn,
estimulació inadequada per part de l’ambient (nivells socioeducatives
i econòmics baixos), inquietud, inestabilitat amb o sense manifestació
motora, actitud tirànica, pors evolutives i no evolutius i inici de
desconnexió psicòtica.
h- Retard mental molt lleu.
i- Immadures inespecífica.
j- Presencia de bilingüisme.
Queden exclosos els següents quadres primaris: deficiència mental
profunda, sordesa profunda, lesions cerebrals-paràlisi cerebral,
psicosi i autisme. Depenent del grau de retard podem classificar els
retards en: retard simple, moderat i sever del llenguatge. El retard
moderat i sever del llenguatge poden ocasionar trastorns en els
processos d’aprenentatge. L’experiència en la intervenció logopèdica
situa als retards com anomalies més o menys benignes, de relativa
bona evolució en totes les àrees lingüístiques, depenent del moment
de la intervenció terapèutica.