Disfàsia

Extret de Servei Català de la Salut (CatSalut) Generalitat de
Catalunya.
La disfàsia primària o trastorn específic del llenguatge (TEL; SLI,
specific language impairment) s’ha definit com “un trastorn
idiopàtic del llenguatge correcte” o com una “alteració en la
expressió o comprensió del llenguatge que no pot justificar-se
per una afectació cognitiva, sensorial o motòrica”.
Les dificultats per la parla i el llenguatge són relativament freqüents
en edats entre els 3-4 anys, en que es poden detectar alteracions en
la expressió o en la comprensió del llenguatge en relació a nens de la
mateixa edat. Poden presentar-se com una dificultat secundària
a deficiències cognitives, sensorials, motores, o bé poden
considerar-se primàries quan no es poden explicar per una
causa coneguda.
La prevalença global de les dificultats de la parla i el llenguatge varia
entre un 1% i un 15%, depenent dels criteris d’inclusió En general
s’accepta que aproximadament entre el 6% i 8% de nens pot tenir
dificultats de la parla i el llenguatge, dels quals una proporció
significativa són disfàsies primàries.
Els estudis indiquen que el retard o trastorn primari de la parla i el
llenguatge pot afectar el rendiment escolar i derivar en problemes
socials, emocionals i conductuals. Entre un 30 i 60% poden
experimentar dificultats en la lectura i escriptura més enllà de
l’adolescència. Una proporció significativa de nens diagnosticats amb
trastorns primaris de la parla i el llenguatge als 4 anys aparentment
es resolen entre els 5-6 anys, ja que poden persistir dèficits fins
l’adolescència. En canvi, els nens que presenten un retard o trastorn
primari de la parla i el llenguatge als 4 anys i que no no es resolen als

DISFÀSIA
5-6 anys, tenen un risc elevat de patir dificultats importants de
llenguatge a llarg termini, fins i tot en edat adulta.
S’han seguit diversos criteris per identificar la disfàsia primària. En
general, devant d’alteracions de la parla i el llenguatge en un nen, els
criteris diagnòstics són:
– no poden atribuir-se a causes com afeccions cognitives, sensorials,
motores, trastorns emocionals o de l’entorn social del nen.
– les alteracions són sobretot lingüístiques
– una desviació del nivell lingüístic, en totes o alguna àrea
lingüística, en relació al nivell cognitiu. El nivell cognitiu ha de ser
mesurat amb proves no verbals per descartar un trastorn cognitiu
global. En conseqüència, es considera que hi ha alteració del
llenguatge quan el nivell lingüístic, en totes o alguna àrea
lingüística és inferior a 2/3 del nivell cognitiu mesurat amb proves
no verbals
– si les alteracions estaven presents des dels 3-4 anys, no han
millorat significativament entre els 5-6 anys
Existeixen diverses classificacions de les alteracions presents en el
TEL. La més funcional és la classificació de Rapin i Allen que defineix
diversos subtipus segons l’esfera del llenguatge afectada:
– Alteracions en l’emissió
– Síndrome de dèficit fonològic-sintàctic
– Síndrome deficitari de la programació fonològica
– Dispràxia
– Alteració en la recepció
– Agnòsia auditiva-verbal
– Síndrome semàntic-pragmàtic.
Més informació:
“Las habilidades auditivas en los retardo y trastornos específicos
del lenguaje”. Elisabet Herrera González

A: La percepcoón auditiva. Un enfoque transversal.Volumen I
Inés Bustos Sánchez. ICCE – Madrid 2001

Retard de la parla i del llenguatge

S’entén per retard o retràs del llenguatge al desfàs de les conductes
lingüístiques del nen amb respecte a la seva edat cronològica.
S’admet que correspon a una edat lingüística inferior.
Diferenciem del retard de parla o fonològic. El retard fonològic es
un desajust entre les competències fonològiques i fonètiques
(producció), amb respecte a altre capacitats lingüístiques que es
desenvolupen amb normalitat.
En el retard del llenguatge la afectació si troba situada bàsicament
en els mòduls de la morfologia i la morfosintaxis malgrat que
generalment la semàntica si troba també descendida.
La descripció rapida de la clínica ens situa en:
1- Mòdul fonològic: Processos de simplificació amb possible dèficit
motor, no aparició dels sons fricatius, africats i vibrants, no
aparició de seqüències complexes sil·làbiques, assimilacions per
modo i punt d’articulació, propioceptivitat molt baixa i errades
inestables en la producció.
2- Mòdul morfosintàctic: errades inestables, gramàtica primitiva,
escàs us de formes verbals i modes verbals, reducció de les
proposicions, reducció del article, us verbal en infinitiu i en forma
de gerundi, presencia gerga i llenguatge inintel·ligible, déficits
marcat en llenguatge narratiu e hiperregularitzacions verbals.
3- Semàntica: retard cognitiu lleu, retard lexical i
vocabulari expressiu escàs.
4- Pragmàtica:  funcions primàries en forma
acceptable, funcions secundàries sense desenvolupar, expressió
gestual comunicativa augmentada. L’aparició del llenguatge se
situa cap als 2 anys. S’observen en aquests nens fixació de
patrons infantils amb escassos hàbits d’independència en l’àrea de
l’alimentació control de esfínters, somni i hàbits d’higiene. Dèficit
atencional, visual i auditiu, habilitats auditives baixes, pitjor les
automàtiques, dèficit en memòria a curt i llarg termini, dèficit en
seqüenciació temporal, rendiment escolar baix i dificultat per a
l’adquisició d’una segona llengua. Dintre de les causes estudiades
se situen:
a- factors hereditaris.
b- Factors perinatals.
c- Trastorns motors (hiper i hipotonia)

RETARD DE LA PARLA I EL LLENGUATGE
d- Esquema corporal baix (oral i global).
e- Trastorns de la percepció auditiva en d’habilitats i hipoacusias
freqüents de transmissió.
f- Trastorns de la percepció visual en les habilitats i agudesa visual
descendida.
g- Factors psicològics de personalitat com: calotípies, abandó,
sobreprotecció, incoherència educativa, pares aprensius, canvis
ambientals convalescència pròpia o d’una persona del seu entorn,
estimulació inadequada per part de l’ambient (nivells socioeducatives
i econòmics baixos), inquietud, inestabilitat amb o sense manifestació
motora, actitud tirànica, pors evolutives i no evolutius i inici de
desconnexió psicòtica.
h- Retard mental molt lleu.
i- Immadures inespecífica.
j- Presencia de bilingüisme.
Queden exclosos els següents quadres primaris: deficiència mental
profunda, sordesa profunda, lesions cerebrals-paràlisi cerebral,
psicosi i autisme. Depenent del grau de retard podem classificar els
retards en: retard simple, moderat i sever del llenguatge. El retard
moderat i sever del llenguatge poden ocasionar trastorns en els
processos d’aprenentatge. L’experiència en la intervenció logopèdica
situa als retards com anomalies més o menys benignes, de relativa
bona evolució en totes les àrees lingüístiques, depenent del moment
de la intervenció terapèutica.