Posar límits als nostres fills és una manera que sovint va en contra del que fa la majoria. Només es tracta d’aplicar el sentit comú, ser fidels als nostres principis i resistir a les frases: “és que tothom hi va” o “Sóc l únic que no ho té”´.
No vol dir viure al marge de la societat, però sí de triar i com tots som diferents per força hauríem d’escollir coses diferents. Triar costa, decidir costa, però a la llarga tots ens sentim millor.