Al nostre Centre va crear un sistema pictogràfic i ideogràfic que permet des-envolupar la fonologia, la consciència fonològica, reeducar la dislèxia i la lec-toescriptura en general.
Els pictogrames i ideogrames fan referència als punts i modes d’articulació dels sons de la parla.
Mitjançant els elements del propi cos, s’estimula la comprensió, l’autonomia, l’autoconsciència i la incorporació funcional del so.
En les fotos podeu observar els pictogrames dels sons /m/, /p/, /s/ i /l/, on es representen els punts d’articulació i trets característics dels fonemes, que han estat utilitzats per un nen durant la rehabilitació.
També el fem servir en la reeducació del procés inicial de la lectoescriptura per establir la correspondència del so amb la grafia.

A més a més tenen l’efecte de centrar l’atenció visual i l’auditiva, conduint a l’autoescolta i l’anàlisi de la seva pròpia producció oral.
Per ampliar aquesta informació aneu a la finestra “Publicacions” :
LAS HABILIDADES AUDITIVAS EN LOS RETARDOS Y TRASTORNOS ESPECÍFICOS DEL LENGUAJE. Elisabet Herrera GonzálezPublicado en: La percepción auditiva, un enfoque transversal. Inés Bustos Sánchez – ICCE Madrid – 2001
_______________________________________________________________
En nuestro Centro hemos creado un sistema pictográfico e ideográfico que permite desarrollar la fonología, la consciencia fonológica, reeducar la dislexia y la lectoescritura en general.
Los pictogramas e ideogramas, Hacen referencia a los puntos y modos de articulación de los sonidos del habla.
Utilizando los elementos del propio cuerpo, se estimula la comprensión, la autonomía, la autoconciencia y la incorporación funcional del sonido.
En las fotos pueden observar los pictogramas de los sonidos /m/, /p/, /s/ y /l/, en donde se representan los puntos de articulación los rasgos característicos de los fonemas, que fueron utilizados por un niño durante la rehabilitación.
También lo hacemos servir en la reeducación del proceso inicial de la lec-toescritura a los efectos de restablecer la correspondencia entre sonido y gra-fía.

Además producen el efecto de centrar la atención visual y auditiva, lleván-donos a la autoescucha y análisis de la propia producción oral.
Para ampliar esta información ir a la pestaña de “Publicaciones”
LAS HABILIDADES AUDITIVAS EN LOS RETARDOS Y TRASTORNOS ESPECÍFICOS DEL LENGUAJE. Elisabet Herrera González Publicado en: La percepción auditiva, un enfoque transversal. Inés Bustos Sánchez – ICCE Madrid – 2001

TDA-H (Trastorn per Dèficit d’Atenció, amb o sense Hiperactivitat) és un trastorn neurobiològic, amb una base genètica, que provoca un desequilibri significatiu d’alguns neurotransmissors del cervell. Afecta entre un 3% i un 7% de la població en edat escolar. Comporta nivells d’impulsivitat, d’activitat i d’atenció inadequats.
La simptomatologia complexa i variada fan necessaris un diagnòstic complert: antecedents i dinàmica familiar, nivells cognitius i d’aprenentatge, valoració de les funcions executives i lingüístiques per descartar la presència d’altres patologies com són la dislèxia, els trastorns d’ansietat, el negativisme desafiant, els retards del llenguatge, etc.
La detecció primerenca d’aquest trastorn i l’acompanyament continuat i especialitzat a la familia i a l’escola, tant a nivell conductual com en els desenvolupament de les habilitats deficitàries afavoreix una evolució positiva.

TDA-H (Trastorno por Déficit de Atención, con o sin Hiperactividad). Es un trastorno neurobiológico, con base genética, que provoca desequilibrios significativos de algunos neurotransmisores del cerebro. Afecta a un número entre un 3-7% de la población infantil. Se caracteriza por presentar desequilibrios a nivel de impulsividad, actividad y atención.
Debido a la complejidad de la sintomatología es imprescindible realizar un diagnóstico preciso, donde se recojan los antecedentes familiares así como la dinámica de la misma, los niveles cognitivos y de aprendizaje, valoración de las funciones ejecutivas y lingüísticas para descartar la presencia de otras patologías como por ejemplo dislexia, trastornos de ansiedad, negativismo desafiante, retardos y trastornos del lenguaje, etc.
La pronta detección e intervención en este trastorno, así como la orientación a la familia y el centro escolar, a nivel conductual y el trabajo específico en las áreas deficitarias, favorecen una evolución positiva.

El passat 5 d’octubre de 2012, es va inaugurar la nova seu del Col·legi de Logopedes de Catalunya.

La degana Sra. Anna Civit i la Junta de Govern del Col·legi van presidir la cerimònia d’inauguració de les noves instal·lacions al Ptge. Pagès Nº 13 de la ciutat de Barcelona.

Nosaltres varem assistir com a convidats al igual que molts col·legiats de Catalunya.

Foto de Ferran Barjuan de
la Revista del Col·legi de Logopedes de Catalunya gener/juny de 2013

Foto de Ferran Barjuan de
la Revista del Col·legi de Logopedes de Catalunya gener/juny de 2013

Foto de Ferran Barjuan de
la Revista del Col·legi de Logopedes de Catalunya gener/juny de 2013