NEUROCIENCIA: AL LABERINT DEL CERVELL (2)

 

Adquirir memòria, i així coneixement, és formar xarxes, associar-les. D’aquesta manera l’escorça prefrontal ens obre al futur. De fet, amb la maduració d’aquesta escorça prefrontal el futur es fa més i més llunyà. El nen ho vol tot ara i només pot plantejar el que farà aquesta tarda. L’adult pot planificar, projectar-se a si mateix i al món en el futur.”

– Aquí hi ha la creativitat?

“Sí. és fer noves associacions, cògnits executius nous, que inclouen l’acció. És molt important en tots els àmbits. L’arquitecte Bruno Zevi deia: deixem ja d’aprendre i comencem a somiar. És aquesta transició.”

Joaquín Fuster

Catedràtic de Psiquiatria i Ciències del Comportament a la Universitat de Califòrnia

Article La Vanguardia dilluns 16 de juny de 2014.

images (2)

 

NEUROCIENCIA: AL LABERINT DEL CERVELL (1)

El cògnit és una xarxa de neurones corticals que s’han lligat entre si en la formació de coneixement i de memòria. Poden ser molt extenses o molt petites. El cògnit que arriba a un cert nivell d’activitat, arriba a l’estat conscient. Però el cògnit té una penombra d’associacions lleugeres, tènues, passades, poc estables…

serveixen per modificar la nostra conducta, de vegades de manera intuïtiva. És el raonament inconscient. Moltes vegades aquesta intuïció no només modifica sinó que determina la conducta. En castellà hi ha una paraula preciosa, la corazonada, faig una cosa i no sé per què, després amb l’anàlisi puc arribar a l’arrel”

Joaquín Fuster

Catedràtic de Psiquiatria i Ciències del Comportament a la Universitat de Califòrnia

Article – La Vanguardia, dilluns 16 de juny de 2014. El destacat és del Centre.

images

 

TRACTAMENT REEDUCADOR EN DISCALULIES (4)

 

PROCEDIMENTS I FASES SEQÜENCIALS.

Els procediments i fases seqüencials en la rehabilitació d’un treball matemàtic són uns dels aspectes més disfuncionals del discalcúlic.

Des de molt aviat s’ha d’insistir en la presentació i en els apartats, en la resolució de problemes, que va des de la lectura, la comprensió, l’extracció i l’anotació de dades, el raonament de les operacions, el càlcul de les mateixes, L’ORDRE I LA DISTRIBUCIÓ A L’ESPAI GRÀFIC.

L’elaboració de la resposta ha de ser amb la construcció d’una oració correcta. És en aquest punt on el LLENGUATGE MATEMÀTIC es combina amb el LLENGUATGE VERBAL.

20140709_182303

 PROCEDIMIENTOS Y FASES SECUENCIALES

Los procedimientos y fases secuenciales en la rehabilitación de un trabajo matemático son uno de los aspectos más disfuncionales de los discalcúlicos.

Desde muy temprano se ha de insistir en la presentación y  en los apartados, en la resolución de problemas, que va desde la lectura, la comprensión, la extracción y la anotación de datos, el razonamiento de las operaciones, el cálculo de las mismas, EL ORDEN Y LA DISTRIBUCIÓN EN EL ESPACIO GRÁFICO.

La elaboración de la respuesta ha de ser con la construcción de una oración correcta. Es en este punto donde el LENGUAJE MATEMÁTICO se combina con el LENGUAJE VERBAL.

TRACTAMENT REEDUCADOR EN DISCALCÚLIES

 

FETS MATEMÀTICS AUTOMÀTICS.

Un dels aspectes més afectats en la discalcúlia és l’automatització de fets com: les taules, la seqüència (procediment) de les operacions i el càlcul mental. Aquest últim implica imatge mental i manteniment de les dades en el camp de l’atenció.

Des d’el començament s’ha d’insistir en el aprenentatge de les taules i la seva memorització parcialitzada.

L’hemisferi cerebral dret, musical, ajuda a la memorització i a l’evocació.

Així que, el “cantar les taules” , com es feia antigament, no és un recurs “demodeè” sinó que està en plena vigència amb fonamentació científica ferma.

tablas