NEUROCIÈNCIA: AL LABERINT DEL CERVELL (3)

– Com aprenem?

“Per associació d’estímuls simultanis o gairebé. Coses a prop en el temps i l’espai tenen la tendència a lligar-se, a facilitar les sinapsis entre elements que les representen.” (Joaquín Fuster)

Ramón i Cajal es va atrevir a postular hipòtesis sobre com podien les neurones allotjar la memòria i va dir que en aprendre emeten brots, espines dendrítiques, que els serveixen per formar connexions amb altres neurones. Així es forma el cògnit. Borges té un conte que és Funes, el memorioso. Un individu que ho recordava tot. Però aquesta memòria és un infern, perquè els cògnits s’interfereixen contínuament amb gran quantitat d’informació. La memòria biològica és promiscua, els cògnits estan entremesclats, i per això moltes vegades oblidem o confonem unes coses amb d’altres. En activar una xarxa paral·leles amb altres records, i això fa que de vegades confonguis uns noms amb altres, unes cares amb altres.”

(Ignacio Morgado Catedràtica de Psicobiologia a l’Autònoma de Barcelona)

Article La Vanguardia dilluns 16 de juny de 2014.

images (5)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s