NEUROCIÈNCIA: AL LABERINT DEL CERVELL (final de l’article)

La neurociència pot millorar l’educació?

La neurobiologia pot ajudar a millorar l’educació. No és que ens vulguem ficar al terreny dels pedagogs, sinó que moltes vegades ratifiquem científicament molts procediments d’ensenyament que han funcionat bé sempre: mestres que amb una pissarra i un mapa et feien aprendre molt més que avui molts amb ordinadors i selectes programes informàtics.

(Ignacio Morgado Catedràtica de Psicobiologia a l’Autònoma de Barcelona)

Article La Vanguardia dilluns 16 de juny de 2014.

Eli.Mapa1

Afirmem que la relació alumne professor és molt important?

Als EUA està sorgint un moviment de rebuig de l’excessiu informaticisme pedagògic.

(Ignacio Morgado Catedràtica de Psicobiologia a l’Autònoma de Barcelona)

Sí, perquè l’ensenyament en qualsevol nivell requereix el cicle percepció-acció amb el mestre, el tutor, el pare, la mare, que sigui. Acció-reacció continua. Això no pot delegar-se a una màquina. L’ordinador és diferent del cervell. L’ordinador accedeix a la informació per adreça, i el cervell ho fa per contingut, per associació. L’única similitud plausible entre el cervell i la informàtica és internet. A més, un factor importantíssim és la recompensa, l’acceptació que rep l’alumne del mestre, que reforça encara més la necessitat d’adquirir informació. A qui estudia amb una màquina li falta això.

Joaquín Fuster

Catedràtic de Psiquiatra i Ciències del Comportament a la Universitat de Califòrnia

Article La Vanguardia dilluns 16 de juny de 2014.

NEUROCIÈNCIA: AL LABERINT DEL CERVELL (4)

– Però què ajuda a aprendre?

El mecanisme que l’evolució ha triat per seleccionar el que emmagatzema la memòria és sobretot l’emoció.

El que ens emociona produeix una activitat fisiològica ràpida de naturalesa neuronal i una de més lenta de naturalesa hormonal que aconsegueix que aquests cògnits estableixin les connexions sinàptiques que contenen amb més força, més estabilitat.

A més, en la investigació hem vist el paper del somni en al memòria. Ve a ser una repetició d’aquesta activitat neuronal que durant el dia permet que formem els cògnits. I el somni pot formar part d’aquest processament d’informació de la part de l’iceberg que no es veu i que dóna lloc a la resposta intuïtiva i la creativitat.

Mendeléiev deia que el descobriment de la taula periòdica se li va ocórrer dormint. I els Beatles també diuen que algunes de les seves millors cançons van ser resultat d’una nit de somnis.

(Ignacio Morgado Catedràtica de Psicobiologia a l’Autònoma de Barcelona)

Article La Vanguardia dilluns 16 de juny de 2014.images (4)