Aquest cap de setmana passat vam assistir a la “I Jornada d’adopció i escola”.

Catalunya té més de 16.000 nens adoptats en l’actualitat.

“L’adopció és una mesura de protecció a la infància en desemparament.

En tot infant adoptat hi ha una història prèvia de pèrdua. Les persones que l’han engendrat no han pogut o volgut criar-lo. Això genera un dolor, que cal acompanyar, i pot comportar inseguretat personal, sobretot en circumstancials i canvis vitals: quedar-se amb un cangur, l’inici de l’escola, l’adolescència, etc.

S’observen sovint diferents fases en les noves relacions que estableixen els infants adoptats:

La fase inicial de relació (amb els pares o els mestres), anomenada lluna de mel, que és d’adaptació (l’infant busca l’aprovació de les persones adultes).

La fase regressiva, en què l’infant necessita recuperar fases anterior (fa la pipa, vol anar a coll…).

La fase conflictiva, en què posa a prova la seguretat i fortalesa del vincle afectiu dels adults amb rebequeries i conductes desafiants.

L’infant adoptat pot haver patit experiències negatives que li dificulten l’establiment de vincles segurs, i és a partir d’aquest fet que hem d’interpretar conductes i establir suports.”

“L’adopció a l’escola – ADDIF (Associació en defensa del dret de la infància a la família)”