25e. ANIVERSARI DE LA CONVENCIÓ DELS DRETS DELS INFANTS.

Group Of Children Playing In Park La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI) és el primer instrument internacional que reconeix els infants com a agents socials i com a titulars actius dels seus propis drets.

El text va ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i va entrar en vigor el 2 de setembre de 1990.

Els seus 54 articles recullen els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de tots els nens i nenes. La seva aplicació és obligació dels governs, però també defineix les obligacions i responsabilitats d’altres agents com ara els pares, professors, professionals de la salut, investigadors i els mateixos infants.

Destaquem els més significatius, que en molts Estats, no sempre s’assoleixen.

Article 27

L’infant té dret a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social; els pares són els primers responsables, però si ells no poden l’Estat els ha d’ajudar, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l’habitatge.

Article 31

L’infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.

Article 18

L’Estat ha d’assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l’educació i el desenvolupament de l’infant; són els primers responsables de l’infant i la seva preocupació fonamental ha de ser el seu desenvolupament òptim.

Article 33

L’infant té dret a ser protegit contra el consum il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques, i contra la seva utilització en la producció i distribució d’aquestes substàncies.

Article 28

L’infant té dret a l’educació i l’Estat té l’obligació de proporcionar educació primària obligatòria gratuïta, de fer que l’ensenyament superior sigui accessible a tots, i de vetlla  perquè la disciplina escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l’Infant.

Article 23

Els infants disminuïts tenen dret a gaudir d’atencions específiques i d’una educació i una capacitació adequades a fi d’aconseguir la seva integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural com espiritual.

Article 24

L’infant té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l’Estat té

l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària per a les futures mares, la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les practiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s