A partir de 12 anys, l’adolescent adoptat afegeix, a totes les preguntes existencials (qui sóc, d’on vinc, què puc esperar del futur, etc.) una d’específica: qui podria haver estat. Ha de “passar comptes” amb dues famílies, la que l’ha criat i la biològica, de qui té els trets físics però potser no en sap res… o res de bo.

Necessita més que mai el suport per construir, amb tots els elements què disposa, la seva identitat.

“L’adopció a l’escola – ADDIF (Associació en defensa del dret de la infància a la família)”