Hablemos de discalculia. Tipos (1ª parte)

_20170125_170407.JPG

La discalculia es una dificultad y/o trastorno en la realización del cálculo, no relacionada con el nivel intelectual y edad cronológica del sujeto.

La discalculia puede ser de orden específica o secundaria. Se entiende por discalculia específica la dishabilidad no verbal del aprendizaje asociada a trastorno visoespacial y disgrafías.
La discalculia secundaria suele ir asociada a Trastorno Específico del Lenguaje (TEL), a Dislexia, a Afasia (posterior a lesión cerebral adquirida) y últimamente se la asocia a Trastorno de la Atención e Hiperactividad (TDAH).

La aritmética es una función neuropsicológica compleja que se desarrolla entre los 3 y 6 años y tiene su apogeo a los 12 años, mediante la cual se manipulan cantidades abstractas a través y con símbolos mentales y símbolos escritos.
Es el proceso de cuantificar.El cálculo requiere unos prerrequisitos entre los cuales tenemos: el lenguaje, la memoria (a corto y a largo plazo y memoria de trabajo), la memoria secuencial no verbal (gnosias digitales), la atención y la percepción visual y visoespacial.
El proceso del cálculo es muy complejo, el cual podemos desglosarlo en varias áreas de análisis:

  • Concepto de número (comprensión y denominación numérica).
  • Lectura de números, figuras y símbolos. Su patología se denomina disimbolia numérica.
  • Comprensión de cantidad, de medida, de orden a través de realizar comparaciones encontrando similitudes y deferencias. Su patología se denomina discalculia practonósica.
  • Operación matemática, implica entender el concepto, proceso semántico por excelencia. Una vez que se ha comprendido y seleccionado la operación deviene la realización de la misma en donde se activa el proceso atencional, la memoria de trabajo, la secuenciación temporal y visoespacial (orden y sucesión), el aprendizaje previo de las reglas aritmética y la memoria a largo plazo.

El razonamiento es otra de las áreas implicadas a través del cual debe aplicarse las operaciones aritméticas, previa selección orden y secuencia de los datos numéricos manejados. La patología específica a esta área se denomina discalculia operacional.

El cálculo mental, que es la manipulación mental de los números y sus relaciones, constituye otro nivel de aplicación, implica representar a través de una imagen mental, sin soporte concreto, la cantidad numérica.
En esta operación la atención y la memoria de trabajo juegan un papel fundamental.

No menos importante es el área de la comprensión de problemas matemáticos, según las vías de entrada de la información (auditiva, visual o a través de la comprensión lectora).
Es fundamental que las vías de entrada tengan el funcionamiento correcto. Los retardos y trastornos del lenguaje y la dislexia, producen una gran interferencia en la comprensión lectora de los enunciados matemáticos.

La geometría, que maneja las nociones visoespaciales, es otra de las áreas que pueden presentar trastorno. Las nociones geométricas necesitan de procesos de análisis, de secuencia de orientación, de integración, de razonamiento espacial y de un componente no menos importante como es la motricidad fina. Cuando la patología es de orden específico primario o central se denomina discalculia ideognósica.

(En  la 2ª parte hablaremos del proceso diagnóstico).

Dona i dóna? Ja no: el català passa de tenir 150 accents diacrítics a només 14.

Publicació de Ara.cat

El ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar ahir la ‘Gramàtica de la llengua catalana’, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre
SELENA SORO Barcelona ACTUALITZADA EL 30/09/2016 08:36

Dona-Ja-catala-accents-diacritics_1660044100_34332873_651x366.jpgDona i dóna? Ja no: el català passa de tenir 150 accents diacrítics a només 14 / XAVI BERTRAL

 

Oblideu-vos de fer servir l’accent diacrític per distingir entre mots com ‘dóna’ o ‘dona’. O ‘neta’ i ‘néta’. O ‘molt’ i mòlt. De fet, oblideu-vos de 136 accents diacrítics. El ple de l’Institut d’Estudis Catalans va ratificar ahir la nova ‘Gramàtica de la llengua catalana’, la primera gramàtica institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, que, com a tal, té caràcter normatiu. Un dels principals canvis és el pas de l’ús de 150 accents diacrítics a només 14. La Gramàtica, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre, “és una obra de molta profunditat i fruit d’una rica participació d’experts”, que “respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps”, va declarar ahir al vespre Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la ‘ Gramàtica Catalana’ de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.

 

La redacció de la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l’’Ortografia de la llengua catalana’, que també es va presentar ahir al vespre al ple de l’IEC i que serà ratificada el 17 de novembre abans que surti publicada a principis de 2017. La proposta, segons el IEC, és “bastant definitiva”.

Els canvis més significatius que es proposen en l’’Ortografia de la llengua catalana’, són:

  • Reducció de la llista de mots amb accent diacrític, de 150 a 14. S’escriu accent diacrític únicament en 14 mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
  • Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per ‘r’. És a dir, s’escriu ‘rr’ quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb ‘a-‘ privatiu i ‘cor-‘ (‘ arítmia’ esdevé ‘arrítmia’; ‘coresponsable’ passa a ser ‘corresponsable’); en els mots ‘eradicar’ (‘erradicar’) i ‘erumpent (‘errumpent’); i en els compostos amb els radicals grecs ‘raqui(o)-‘, ‘reo-‘, ‘rin(o)-‘, ‘rinco-‘, ‘riz(o)-‘, ‘rodo-‘, ‘-rràfia’, ‘-rrexi’ i ‘–rrinc’ (per exemple, ‘cefaloraquidi’ esdevé ‘cefalorraquidi’, i ‘otorinolaringòleg’, ‘ otorrinolaringòleg’).
  • Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma ( exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats ( art no figuratiu a art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un ‘sensepapers’, ‘a matadegolla’ i ‘clocpiu’, i aglutinats i amb guionet ‘déu-n’hi-do’ i ‘déu-n’hi-doret’.
  • Compostos amb el segon formant començat per ‘s’ seguida de consonant i sense ‘ e’ epentètica. En compostos i prefixats cultes com: arterio esclerosi, cardio espasme o electro estàtic; però s’escriu micro scòpic, termò stat, atmo sfera…
  • Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. En són alguns exemples ‘anomèn’, ‘confés’, i ‘destròs’.
  • Les dels verbs acabats en ‘-enar’ i ‘-esar’ van ara amb accent greu (è), com ‘anomèn’, ‘esmèn’, o ‘remèn’; les dels verbs acabats en ‘-essar’ amb accent agut (é), com ‘confés’, ‘exprés’, o ‘ingrés’; i les dels verbs acabats en ‘-osar’ i ‘-ossar’ amb accent greu (ò), com ‘ dispòs’, ‘impòs’, ‘destròs’.
  • Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en ‘-al’, com ‘fluidal’, ‘laical’, ‘helicoidal’ o ‘trapezoidal’.
  • A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com ‘ aiatol·là’, ‘blog’ o ‘cànnabis’, i s’han modificat gràficament mots com ‘nietzschià’, que esdevé ‘nietzscheà’, o ‘sèquia’ que passa a ser ‘séquia’. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com ‘cotó-en-pèl’ o ‘menysestimar’; manlleus com ‘fitness’, ‘gòspel’, ‘gruyère’, ‘off the record’; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.
    Està previst que la nova versió de l”Ortografia de la llengua catalana’ es ratifiqui en la reunió del ple de l’Institut del 17 de novembre, i que es comercialitzi a principis de 2017. A partir d’aquesta presentació, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop es ratifiqui pel Ple de l’IEC, es farà al llarg d’un període de cinc anys.

Les reaccions no s’han fet esperar, i una de les primeres ha estat ni més ni menys que la del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Mentre estava sent entrevistat a ‘El món a RAC1’, el president s’ha mostrat escandalitzat per la notícia. “Quin error!”, ha exclamat. Abans de dedicar-se a la política i al periodisme, Puigdemont va treballar uns anys com a corrector al diari ‘El Punt’. Ernest Folch, també present a l’estudi, ha cridat “a la desobediència”.

http://www.ara.cat/societat/canvis-accents-diacritics-catala_0_1660034072.html