Dia internacional de l’autisme – 2 d’abril de 2018.

Autismo

Compartim el text informatiu de la Federació Autisme Catalunya.

L’autisme

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurobiològic del desenvolupament, que ja es manifesta durant els tres primers anys de vida i que perdura durant tot el cicle vital.

Els símptomes fonamentals de l’autisme són dos:
• Deficiències persistents en la comunicació i en interacció socials.
• Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats.

És més freqüent del que ens pensem: afecta a 1 de cada 100 persones (segons el DSM-V). Podem estimar, que a Catalunya, amb set milions i mig d’habitants, hi ha prop de 75.000 persones afectades, en major o menor grau. En el 70 % dels casos, hi ha una discapacitat intel·lectual associada, de grau divers. Afecta més als homes que a les dones, en una proporció de 4 a 1.

La cura i dedicació que requereix la persona afectada de TEA és molt exigent per a la família. Els pares estan exposats a múltiples reptes que tenen un impacte fort en el nucli familiar (emocional, econòmic i social) necessitant molta ajuda professional externa.

El meu fill pot tenir autisme?

Els signes que poden ser indicatius de TEA en els infants són:

• Al parvulari i a l’escola, hi ha manca d’interès pels altres nens.
• No comparteixen interessos.
• Absència de joc simbòlic.
• Hi ha poc contacte visual i no observen l’expressió de la cara de l’interlocutor quan veuen plegats alguna cosa inusual. No acostumen a fer la rialla social.
• El seu llenguatge, si n’hi ha, és literal.
• Eviten el contacte físic o els hi agrada poc. Acostumen a tenir hipersensibilitat tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva. Sovint hi ha poca sensibilitat al dolor.
• Reaccionen poc davant la veu dels pares, cosa que pot fer sospitar un dèficit auditiu.
• Tenen interessos inusuals.
• Poden mostrar comportaments estranys, repetitius i autoestimulants.
• Els que presenten més nivell intel·lectual noten que són diferents, i no entenen què els hi passa.

Si vostè veu identificat al seu fill/a, ens 5 punts o més de la descripció anterior, li recomanem que busqui assessorament en un centre especialitzar per descartar un TEA.

+34 938714757
De dilluns a divendres de 9 a 14
i de 15 a 18.
Divendres de 9 a 14.

Mòbils i tauletes: les noves addiccions.

Compartim amb satisfacció aquest reportatge que considerem molt important, ja que ens dóna suport a la línia del Centre, crítica amb l’utilització indiscriminada de mòbils i tauletes per part dels infants (sense oblidar-nos dels adolescents i dels adults).
Enllaç TV3 – 30 Minuts – Pantalles addictives.
1520006104688

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/pantalles-addictives/video/5741425/

 

22 DE OCTUBRE – DÍA MUNDIAL DE LA TARTAMUDEZ

CONTEXTOS FAVORECEDORES EN LA FAMILIA PARA NIÑOS DISFÉMICOS (TARTAMUDOS).

  1. Entrenar a los padres en un modelo de habla más lento y relajado, y con un contenido más simple tanto sintáctica como semánticamente.
  2. Crear estilos comunicativos que impliquen baja presión para los niños, para ello:
  • Evitar situaciones de habla estresantes.
  • Hacer más comentarios y menos preguntas.
  • Hacer las preguntas de una en una, despacio y disminuyendo su complejidad tanto sintáctica como semántica (ejemplo: hacer preguntas cerradas).
  • Esperar a que el niño termine de hablar evitando interrupciones y superposiciones (contar 1 o 2 segundos de silencio antes de comenzar a hablar).
  • Enseñar a los padres a hacer escucha activa con sus hijos.

3. Entrenar formas adecuadas para reaccionar ante los bloqueos.

  • No dar ayuda para salir de ellos si el niño no la pide (como terminar frases o intentar adivinar palabras).
  • Controlar la conversación si los bloqueos empiezan, simplificando las intervenciones de los niños o incluso tratando de disminuir su participación.
  • Evitar reacciones punitivas ante los bloqueos (reacciones verbales o no verbales).
  • Prestar atención a la forma y no al contenido.

4. Introducir algunos cambios en su estilo de vida:

  • Disminuir el ritmo de vida general de la familia (evitando que los niños tengan un exceso de ocupaciones).
  • Planificar las actividades para generar rutina.
  • A la hora de disciplinar,  sobre una conducta no pedir al niño explicaciones sobre lo que haya hecho, permaneciendo en silencio.
  • Apoyar al niño en cualquier punto fuerte que tenga y evitar un exceso de críticas (trabajar la ratio apoyo/exigencia).

A partir de los autores: Amsworth y Frase, 1989 – Gregory y Hiill, 1999 – Nelson, 1985 -Rustinetal, 1996 – Shapiro, 1999 – Starkweather et al, 1990tartamudo