Publicació de Ara.cat

El ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar ahir la ‘Gramàtica de la llengua catalana’, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre
SELENA SORO Barcelona ACTUALITZADA EL 30/09/2016 08:36

Dona i dóna? Ja no: el català passa de tenir 150 accents diacrítics a només 14 / XAVI BERTRAL

Oblideu-vos de fer servir l’accent diacrític per distingir entre mots com ‘dóna’ o ‘dona’. O ‘neta’ i ‘néta’. O ‘molt’ i mòlt. De fet, oblideu-vos de 136 accents diacrítics. El ple de l’Institut d’Estudis Catalans va ratificar ahir la nova ‘Gramàtica de la llengua catalana’, la primera gramàtica institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, que, com a tal, té caràcter normatiu. Un dels principals canvis és el pas de l’ús de 150 accents diacrítics a només 14. La Gramàtica, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre, “és una obra de molta profunditat i fruit d’una rica participació d’experts”, que “respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps”, va declarar ahir al vespre Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la ‘ Gramàtica Catalana’ de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.

La redacció de la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l’’Ortografia de la llengua catalana’, que també es va presentar ahir al vespre al ple de l’IEC i que serà ratificada el 17 de novembre abans que surti publicada a principis de 2017. La proposta, segons el IEC, és “bastant definitiva”.

Els canvis més significatius que es proposen en l’’Ortografia de la llengua catalana’, són:

• Reducció de la llista de mots amb accent diacrític, de 150 a 14. S’escriu accent diacrític únicament en 14 mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
• Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per ‘r’. És a dir, s’escriu ‘rr’ quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb ‘a-‘ privatiu i ‘cor-‘ (‘ arítmia’ esdevé ‘arrítmia’; ‘coresponsable’ passa a ser ‘corresponsable’); en els mots ‘eradicar’ (‘erradicar’) i ‘erumpent (‘errumpent’); i en els compostos amb els radicals grecs ‘raqui(o)-‘, ‘reo-‘, ‘rin(o)-‘, ‘rinco-‘, ‘riz(o)-‘, ‘rodo-‘, ‘-rràfia’, ‘-rrexi’ i ‘–rrinc’ (per exemple, ‘cefaloraquidi’ esdevé ‘cefalorraquidi’, i ‘otorinolaringòleg’, ‘ otorrinolaringòleg’).
• Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma ( exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats ( art no figuratiu a art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un ‘sensepapers’, ‘a matadegolla’ i ‘clocpiu’, i aglutinats i amb guionet ‘déu-n’hi-do’ i ‘déu-n’hi-doret’.
• Compostos amb el segon formant començat per ‘s’ seguida de consonant i sense ‘ e’ epentètica. En compostos i prefixats cultes com: arterio esclerosi, cardio espasme o electro estàtic; però s’escriu micro scòpic, termò stat, atmo sfera…
• Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. En són alguns exemples ‘anomèn’, ‘confés’, i ‘destròs’.
• Les dels verbs acabats en ‘-enar’ i ‘-esar’ van ara amb accent greu (è), com ‘anomèn’, ‘esmèn’, o ‘remèn’; les dels verbs acabats en ‘-essar’ amb accent agut (é), com ‘confés’, ‘exprés’, o ‘ingrés’; i les dels verbs acabats en ‘-osar’ i ‘-ossar’ amb accent greu (ò), com ‘ dispòs’, ‘impòs’, ‘destròs’.
• Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en ‘-al’, com ‘fluidal’, ‘laical’, ‘helicoidal’ o ‘trapezoidal’.
• A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com ‘ aiatol·là’, ‘blog’ o ‘cànnabis’, i s’han modificat gràficament mots com ‘nietzschià’, que esdevé ‘nietzscheà’, o ‘sèquia’ que passa a ser ‘séquia’. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com ‘cotó-en-pèl’ o ‘menysestimar’; manlleus com ‘fitness’, ‘gòspel’, ‘gruyère’, ‘off the record’; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.
  Està previst que la nova versió de l”Ortografia de la llengua catalana’ es ratifiqui en la reunió del ple de l’Institut del 17 de novembre, i que es comercialitzi a principis de 2017. A partir d’aquesta presentació, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop es ratifiqui pel Ple de l’IEC, es farà al llarg d’un període de cinc anys.

Les reaccions no s’han fet esperar, i una de les primeres ha estat ni més ni menys que la del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Mentre estava sent entrevistat a ‘El món a RAC1’, el president s’ha mostrat escandalitzat per la notícia. “Quin error!”, ha exclamat. Abans de dedicar-se a la política i al periodisme, Puigdemont va treballar uns anys com a corrector al diari ‘El Punt’. Ernest Folch, també present a l’estudi, ha cridat “a la desobediència”.

http://www.ara.cat/societat/canvis-accents-diacritics-catala_0_1660034072.html