Arxiu d'etiquetes: adoptar niños

El llenguatge de l’adopció (5)

Publicat el per
Respon

Adopción3La parla dels adults està carregada d’ideologia i valors i pot evidenciar prejudicis, discriminació o menyspreu.

L’adopció, considerada durant molt de temps una paternitat “de segona_”, n’és un bon exemple. Per caminar “cap a una nova cultura de l’adopció”, cap a la “paternitat/maternitat de la cultura i del efectes”, que ens diu el psicòleg Paulo Freire, és important anar amb comptes amb el llenguatge. Cal, doncs:

  • Evitar l’expressió “pare/mare verdader/a, natural” i substituir-la per “per “pare/mare biològic/a, de naixement o d’origen”.
  • Evitar l’expressió “fill natural/propi/meu/teu” i dir “fill biològic” i “fill adptiu”.

“L’adopció a l’escola – ADDIF (Associació en defensa del dret de la infància a la família)”

Vivències de l’adopció en el nen:de 7 a 12 anys (3)

Publicat el per
Respon

Adopción5            De 7 a 12 anys: Vivències de l’adopció en el nen (3)

De 7a 12 anys, els nens adoptats identifiquen la relació biològica i familiar i entenen el significat de l’adopció. Poden sentir-se més o menys còmodes amb la seva diferència, segons els conjunt de les seves vivències. Són conscients del dolor que comporta el seu abandonament i és molt important parlar, donar missatges positius, acompanyar els sentiments i deixar que aflorin. L’infant pot arribar a pensar que ell va tenir la culpa del seu abandonament, que té poc valor…

Caldrà recordar-li la seva força, la seva valentia per seguir endavant, malgrat les seves difícils circumstàncies, i remarcar que el seu abandonament només és atribuïble als problemes dels adults i que els pares (mestres, els tiets…) l’estimen i l’estimaran sempre, el que no vol dir que no l’hagin de renyar quan es comporta malament, o no fa els deures.

“L’adopció a l’escola – ADDIF (Associació en defensa del dret de la infància a la família)”