NEUROCIÈNCIA: AL LABERINT DEL CERVELL (3)

– Com aprenem?

“Per associació d’estímuls simultanis o gairebé. Coses a prop en el temps i l’espai tenen la tendència a lligar-se, a facilitar les sinapsis entre elements que les representen.” (Joaquín Fuster)

Ramón i Cajal es va atrevir a postular hipòtesis sobre com podien les neurones allotjar la memòria i va dir que en aprendre emeten brots, espines dendrítiques, que els serveixen per formar connexions amb altres neurones. Així es forma el cògnit. Borges té un conte que és Funes, el memorioso. Un individu que ho recordava tot. Però aquesta memòria és un infern, perquè els cògnits s’interfereixen contínuament amb gran quantitat d’informació. La memòria biològica és promiscua, els cògnits estan entremesclats, i per això moltes vegades oblidem o confonem unes coses amb d’altres. En activar una xarxa paral·leles amb altres records, i això fa que de vegades confonguis uns noms amb altres, unes cares amb altres.”

(Ignacio Morgado Catedràtica de Psicobiologia a l’Autònoma de Barcelona)

Article La Vanguardia dilluns 16 de juny de 2014.

images (5)

NEUROCIENCIA: AL LABERINT DEL CERVELL (1)

El cògnit és una xarxa de neurones corticals que s’han lligat entre si en la formació de coneixement i de memòria. Poden ser molt extenses o molt petites. El cògnit que arriba a un cert nivell d’activitat, arriba a l’estat conscient. Però el cògnit té una penombra d’associacions lleugeres, tènues, passades, poc estables…

serveixen per modificar la nostra conducta, de vegades de manera intuïtiva. És el raonament inconscient. Moltes vegades aquesta intuïció no només modifica sinó que determina la conducta. En castellà hi ha una paraula preciosa, la corazonada, faig una cosa i no sé per què, després amb l’anàlisi puc arribar a l’arrel”

Joaquín Fuster

Catedràtic de Psiquiatria i Ciències del Comportament a la Universitat de Califòrnia

Article – La Vanguardia, dilluns 16 de juny de 2014. El destacat és del Centre.

images