La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI) és el primer instrument internacional que reconeix els infants com a agents socials i com a titulars actius dels seus propis drets.
El text va ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i va entrar en vigor el 2 de setembre de 1990.
Els seus 54 articles recullen els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de tots els nens i nenes. La seva aplicació és obligació dels governs, però també defineix les obligacions i responsabilitats d’altres agents com ara els pares, professors, professionals de la salut, investigadors i els mateixos infants.
Destaquem els més significatius, que en molts Estats, no sempre s’assoleixen.
Article 27
L’infant té dret a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social; els pares són els primers responsables, però si ells no poden l’Estat els ha d’ajudar, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l’habitatge.
Article 31
L’infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.
Article 18
L’Estat ha d’assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l’educació i el desenvolupament de l’infant; són els primers responsables de l’infant i la seva preocupació fonamental ha de ser el seu desenvolupament òptim.
Article 33
L’infant té dret a ser protegit contra el consum il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques, i contra la seva utilització en la producció i distribució d’aquestes substàncies.
Article 28
L’infant té dret a l’educació i l’Estat té l’obligació de proporcionar educació primària obligatòria gratuïta, de fer que l’ensenyament superior sigui accessible a tots, i de vetlla perquè la disciplina escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l’Infant.
Article 23
Els infants disminuïts tenen dret a gaudir d’atencions específiques i d’una educació i una capacitació adequades a fi d’aconseguir la seva integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural com espiritual.
Article 24
L’infant té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l’Estat té
l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària per a les futures mares, la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les practiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.