La parla dels adults està carregada d’ideologia i valors i pot evidenciar prejudicis, discriminació o menyspreu.

L’adopció, considerada durant molt de temps una paternitat “de segona_”, n’és un bon exemple. Per caminar “cap a una nova cultura de l’adopció”, cap a la “paternitat/maternitat de la cultura i del efectes”, que ens diu el psicòleg Paulo Freire, és important anar amb comptes amb el llenguatge. Cal, doncs:

• Evitar l’expressió “pare/mare verdader/a, natural” i substituir-la per “per “pare/mare biològic/a, de naixement o d’origen”.
• Evitar l’expressió “fill natural/propi/meu/teu” i dir “fill biològic” i “fill adptiu”.

“L’adopció a l’escola – ADDIF (Associació en defensa del dret de la infància a la família)”