El llenguatge de l’adopció (5)

Adopción3La parla dels adults està carregada d’ideologia i valors i pot evidenciar prejudicis, discriminació o menyspreu.

L’adopció, considerada durant molt de temps una paternitat “de segona_”, n’és un bon exemple. Per caminar “cap a una nova cultura de l’adopció”, cap a la “paternitat/maternitat de la cultura i del efectes”, que ens diu el psicòleg Paulo Freire, és important anar amb comptes amb el llenguatge. Cal, doncs:

  • Evitar l’expressió “pare/mare verdader/a, natural” i substituir-la per “per “pare/mare biològic/a, de naixement o d’origen”.
  • Evitar l’expressió “fill natural/propi/meu/teu” i dir “fill biològic” i “fill adptiu”.

“L’adopció a l’escola – ADDIF (Associació en defensa del dret de la infància a la família)”

 A partir dels 12  anys: Vivències de l’adopció en el nen (4)

A partir de 12 anys, l’adolescent adoptat afegeix, a totes les preguntes existencials (qui sóc, d’on vinc, què puc esperar del futur, etc.) una d’específica: qui podria haver estat. Ha de “passar comptes” amb dues famílies, la que l’ha criat i la biològica, de qui té els trets físics però potser no en sap res… o res de bo.

Necessita més que mai el suport per construir, amb tots els elements què disposa, la seva identitat.

“L’adopció a l’escola – ADDIF (Associació en defensa del dret de la infància a la família)”


Adopción4