A partir dels 12  anys: Vivències de l’adopció en el nen (4)

A partir de 12 anys, l’adolescent adoptat afegeix, a totes les preguntes existencials (qui sóc, d’on vinc, què puc esperar del futur, etc.) una d’específica: qui podria haver estat. Ha de “passar comptes” amb dues famílies, la que l’ha criat i la biològica, de qui té els trets físics però potser no en sap res… o res de bo.

Necessita més que mai el suport per construir, amb tots els elements què disposa, la seva identitat.

“L’adopció a l’escola – ADDIF (Associació en defensa del dret de la infància a la família)”


Adopción4

Vivències de l’adopció en el nen:de 7 a 12 anys (3)

Adopción5            De 7 a 12 anys: Vivències de l’adopció en el nen (3)

De 7a 12 anys, els nens adoptats identifiquen la relació biològica i familiar i entenen el significat de l’adopció. Poden sentir-se més o menys còmodes amb la seva diferència, segons els conjunt de les seves vivències. Són conscients del dolor que comporta el seu abandonament i és molt important parlar, donar missatges positius, acompanyar els sentiments i deixar que aflorin. L’infant pot arribar a pensar que ell va tenir la culpa del seu abandonament, que té poc valor…

Caldrà recordar-li la seva força, la seva valentia per seguir endavant, malgrat les seves difícils circumstàncies, i remarcar que el seu abandonament només és atribuïble als problemes dels adults i que els pares (mestres, els tiets…) l’estimen i l’estimaran sempre, el que no vol dir que no l’hagin de renyar quan es comporta malament, o no fa els deures.

“L’adopció a l’escola – ADDIF (Associació en defensa del dret de la infància a la família)”