NEUROCIÈNCIA: AL LABERINT DEL CERVELL (4)

– Però què ajuda a aprendre?

El mecanisme que l’evolució ha triat per seleccionar el que emmagatzema la memòria és sobretot l’emoció.

El que ens emociona produeix una activitat fisiològica ràpida de naturalesa neuronal i una de més lenta de naturalesa hormonal que aconsegueix que aquests cògnits estableixin les connexions sinàptiques que contenen amb més força, més estabilitat.

A més, en la investigació hem vist el paper del somni en al memòria. Ve a ser una repetició d’aquesta activitat neuronal que durant el dia permet que formem els cògnits. I el somni pot formar part d’aquest processament d’informació de la part de l’iceberg que no es veu i que dóna lloc a la resposta intuïtiva i la creativitat.

Mendeléiev deia que el descobriment de la taula periòdica se li va ocórrer dormint. I els Beatles també diuen que algunes de les seves millors cançons van ser resultat d’una nit de somnis.

(Ignacio Morgado Catedràtica de Psicobiologia a l’Autònoma de Barcelona)

Article La Vanguardia dilluns 16 de juny de 2014.images (4)

NEUROCIÈNCIA: AL LABERINT DEL CERVELL (3)

– Com aprenem?

“Per associació d’estímuls simultanis o gairebé. Coses a prop en el temps i l’espai tenen la tendència a lligar-se, a facilitar les sinapsis entre elements que les representen.” (Joaquín Fuster)

Ramón i Cajal es va atrevir a postular hipòtesis sobre com podien les neurones allotjar la memòria i va dir que en aprendre emeten brots, espines dendrítiques, que els serveixen per formar connexions amb altres neurones. Així es forma el cògnit. Borges té un conte que és Funes, el memorioso. Un individu que ho recordava tot. Però aquesta memòria és un infern, perquè els cògnits s’interfereixen contínuament amb gran quantitat d’informació. La memòria biològica és promiscua, els cògnits estan entremesclats, i per això moltes vegades oblidem o confonem unes coses amb d’altres. En activar una xarxa paral·leles amb altres records, i això fa que de vegades confonguis uns noms amb altres, unes cares amb altres.”

(Ignacio Morgado Catedràtica de Psicobiologia a l’Autònoma de Barcelona)

Article La Vanguardia dilluns 16 de juny de 2014.

images (5)